Curso de Balística
y Recarga
Per José Daniel Cortijo — Maestro Tirador de Pistola Libre · Campió d’Espanya 1981
Material cedit generosament per José Daniel Cortijo Martínez — Maestro Tirador de Pistola Libre, Campió d’Espanya 1981. El tractat cobreix des dels fonaments de la balística interna, externa i terminal, fins a la cartutxeria, les vainas, els projectils i la recarga de munició, amb el marc legal aplicable a Espanya. Elaborat amb rigor tècnic i vocació divulgativa.
Fonts: César Charro Rodríguez · Fernando Herrero Manso · Rodolfo Javier González · Wikipedia · José Daniel Cortijo. Més informació a josedanielcortijo.com
Balística interna
La balística és la ciència que estudia el moviment dels cossos pesants llançats a l’espai, i en concret l’evolució dels projectils disparats per armes de foc. Es divideix en tres branques fonamentals:
Balística interna
Estudia els fenòmens que ocorren a l’interior de l’arma des que el fulminant s’és iniciat fins que el projectil abandona la boca de foc.
Balística externa
Estudia el vol del projectil a través de l’aire fins arribar al blanc: forces, trajectories, rotacions i comportament.
Balística de efectes
Estudia el comportament del projectil en impactar i travessar el material objectiu, incloent balística forense i de ferides.
Les fases de la balística interna en armes modernes:
Balística externa
Estudia el moviment del projectil des que abandona l’arma fins que impacta al blanc. La trajectoria balístéca real no és una paràbola perfecta sinó que es veu afectada per la força de Coriolis, la resistència aerodinàmica i la força de sustentació.
Trajectoria
Línia imaginària descrita pel centre de gravetat del projectil. Té una branca ascendent (origen → vèrtex) i una descendent (vèrtex → punt d’incidència).
Velocitat
Velocitat inicial: al punt d’origen, en m/s. Velocitat romanent: la que conserva el projectil en qualsevol punt de la trajectoria.
Tensió de trajectoria
Grau de curvatura. Major tensió = més propera a la línia recta. Minor altura de tir a igual alcanç significa major tensió.
Efecte giroscòpic
El ratllat del canó imprimeix rotació al projectil per estabilitzar-lo. Genera dos moviments secundaris: precesssó (con de revolució) i nutació (moviment sinusoïdal).
Les línies estudiades en balística: Línia de tir (prolongació de l’eix de l’arma) · Línia horitzontal (uneix origen i punt de caiguda) · Línia de mira (de l’ull del tirador al blanc) · Fletxa o altura de tir (major perpendicular des de la trajectoria a la línia de situació).
Balística de efectes o terminal
Estudia la forma en què actua el projectil en arribar al blanc: deformacions, transferència d’energia cinètica, efectes sobre l’objectiu i agrupament dels impactes.
Agrupament
Conjunt d’impactes obtinguts en un blanc amb els mateixos elements de tir. Normalment adopta forma d’el·lipse. La rosa de tir és un agrupament de més de cent impactes.
Dispersió de tir
Fenòmen pel qual els impactes d’una mateixa arma en idèntiques condicions s’escampen en una superfície. Causes: el projectil, l’arma, el tirador i les condicions ambientals.
Balística forense
Identifica armes a través del projectil: marques del ratllat, trajectories, cartutxeria percutida. Aplicació policial i judicial.
Distàncies de disparament
Curta distància: 0–1 m (inclou a quemarropa i a bocajarro). Mitja distància: 1–25 m. Llarga distància: més de 25 m.
Història de la pólvora
La pólvora va ser inventada pels xinesos al segle IX per a focs artificials i armes. Els grecs i àrabs la van introduir a Europa cap al 1200. La primera referència a la seva fabricació a Europa es troba en un document de Roger Bacon (ca. 1250).
Pólvora negra
75% nitrat de potassi · 15% carboni · 10% sofre. Fórmula: KNO₃ + S + C. Avui s’usa en pirotècnia i armes antigues.
Pólvora sense fum (nitrocel·lulòsica)
Desplacà la negra a finals del segle XIX. Avantatges: no deixa gairebé resîdus, més potent, estable i segura. Permet centenars de disparos sense netejar el canó.
El cartutx · La vaina · La bala
Un cartutx és un recipient metàl·lic que conté la bala o projectil, la pólvora i el fulminant. Componen el cartutx la vaina (on hi ha la pólvora i la càpsula iniciadora) i la bala.
Parts de la vaina
Culot · Cos · Gola · Gollet · Boca. La gran majoria de vainas actuals són de llautó 70/30. La vaina és l’única peça no fungíble del cartutx.
Tipus de vainas
Per forma exterior: còniques, còniques golletedàdes, cilíndriques, cilíndriques golletedàdes, cilíndriques entallades. Per culot: amb ranura, amb pestanya, mixtes, reforçades (Magnum).
La bala
Components: envolta (llautó 90/10) i nucli (plom antimoniós). Tipus: ordinaries, esportives, perforants, incendiàries, traçadores, semiblindades, punta hueca (JHP), punta blana (JSP).
El pistó
Encea la pólvora. Càpsula cilíndrica de llautó amb fulminant. Sistemes: Boxer (enclusa a la càpsula, un oïd) i Berdan (enclusa a la vaina, dos oïds).
Tipus de cartutxos especials: Traçadors (indiquen el recorregut per señal lluminosa) · Incendiàries (fòsfor blanc) · Dum-Dum (prohibides des de 1907) · Subsòniques (per a silenciadors, ~340 m/s) · De fogueo (només soroll i fum).
Calibres · Sistemes de mesura
El calibre del cartutx es determina mesurant el diàmetre de la bala i la longitud de la vaina. Existeixen tres sistemes principals de denominació:
Sistema europeu
Mesures en mil·límetres. Denominació: diàmetre x longitud de vaina (ex: 9×19 mm Parabellum). Pot anar seguit del nom del dissenyador o fabrica.
Sistema anglès
En mil·lèsimes de polzada (ex: calibre 375 = 0,375 polzades). El menys usat per l’escassetat de cartutxos britànics al mercat.
Sistema anglosaxó
En centèsimes o mil·lèsimes de polzada precedides d’un punt (ex: .22 LR, .357 Magnum, .45 ACP). Pot incloure nom del fabricant i sigles de potència.
Recarga de munició
La recarga permet adaptar la munició a les exigències específiques de cada activitat esportiva: reduir soroll, ajustar la pressió de retroclós i millorar la precisió. Requereix coneixements tècnics, preparació i molta atenció.
Saber què es fa
Quines càrregues són adequades per a cada calibre i tipus d’arma. Característiques de la pólvora a utilitzar.
Saber per què es fa
Coneixement dels factors de pressions admissibles en l’arma, marges de seguretat, temperatures extremes, densitat de la càrrega.
Conciència de les limitacions
9mm: pressió màx. aconsellable 2.600 kg/cm² · .38: 2.400 kg/cm² · 30-06: 3.600 kg/cm²