Hi ha imatges que fan la volta al món sense que ningú les hagi planificat. L’agost de 2024, un tirador turc de 51 anys es va plantar a la línia de tir amb una mà a la butxaca, unes ulleres de cada dia i un simple tap d’orella groc. Tres minuts després tenia una medalla de plata olímpica i mig internet repetint el seu nom: Yusuf Dikeç.
Sense l’equipament que porten els altres
A la final de pistola d’aire 10 m per equips mixtos de París 2024, els rivals de Dikeç lluïen ulleres de tir amb diafragmes graduables, auriculars electrònics i posats estudiats mil vegades. Ell hi va anar amb el que tenia a casa:
- Ulleres normals, sense cap lent especial ni diafragma d’iris.
- Un sol tap d’orella groc, dels que es compren en qualsevol farmàcia, en lloc dels auriculars de competició.
- Una mà dins la butxaca dels pantalons mentre l’altra sostenia la pistola.
«No té res a veure amb fer-se l’interessant»
Quan els mitjans li van preguntar pel gest de la mà a la butxaca, Dikeç ho va deixar clar en una entrevista recollida per Outdoor Life: «Shooting with my hand in my pocket has nothing to do with artistry» —disparar amb la mà a la butxaca no té res a veure amb l’art ni amb voler cridar l’atenció. Per a ell, és una manera de portar el cos a l’equilibri i de concentrar-se.
Sobre per què no feia servir ulleres especials, va afegir que dispara amb els dos ulls oberts —«most shooters do it with one»— i que havia estudiat prou el tema per no necessitar l’equipament habitual: «I did not need special equipment. I’m a natural, a natural shooter», va declarar a Euronews.
La calma que amagava una tempesta
El posat relaxat no vol dir que no sentís la pressió. En declaracions recollides per l’agència Reuters (via The Star), Dikeç ho va resumir així: «At that moment, everyone says I seemed very calm, but actually, storms were raging inside me» —en aquell moment, deia tothom que semblava molt tranquil, però per dins hi havia una tempesta. El que el públic va llegir com a «aura» o despreocupació era, en realitat, un control mental entrenat durant més d’una dècada i mitja de competició.
Qui és l’home darrere el meme
- Exmilitar (gendarmeria turca), de 51 anys en el moment de la medalla.
- Ha competit en Jocs Olímpics des de Beijing 2008.
- Set campionats d’Europa en el seu palmarès abans de París 2024.
- La plata per equips mixtos amb Sevval Ilayda Tarhan va ser la primera medalla olímpica de tir de la història de Turquia.
- Objectiu declarat: l’or a Los Angeles 2028, amb la mateixa companya d’equip.
Què ens n’emportem al Racó d’Homedo
La història de Dikeç no és una lliçó de tècnica —l’aire 10 m és una modalitat diferent de la pistola Standard, Foc Central o Parabellum que treballem al club—, però sí una lliçó de fons: la calma que es veu des de fora mai és gratuïta, i l’equipament més sofisticat no substitueix centenars d’hores de feina mental. Com ell mateix ho va dir, el que va cridar l’atenció no va ser el gest, sinó els valors que hi havia darrere: «the fair play, simplicity, clarity, and naturalness» —joc net, simplicitat, claredat i naturalitat. És, al cap i a la fi, el mateix que busquem en cada sèrie que tirem a la galeria.
Font: Reuters, via The Star (Malàisia), «Olympics-Viral Turkish shooter says calm demeanour belied the storm within», i Outdoor Life, «Turkish Pistol Shooter Casually Takes Silver at the Olympics and Becomes an Internet Legend» (Dac Collins). Totes dues en anglès. Enllaços als originals: The Star i Outdoor Life.
👉 Article complet al bloc del club: https://tirolimpictortosa.cat/el-tir-olimpic/
Deixa un comentari