Molts tiradors novells donen per fet que veuen igual de bé amb els dos ulls i que, per tant, la mà amb què disparen determina automàticament quin ull «mana» a l’hora d’apuntar. No sempre és així. Aproximadament un de cada tres tiradors té l’ull dominant contrari a la seva mà forta, i no saber-ho pot explicar mesos d’estancament en la puntería sense cap causa tècnica aparent.
Què és l’ull dominant
De la mateixa manera que la majoria de persones tenen una mà preferent, també tenen un ull dominant: aquell amb què el cervell processa preferentment la informació de profunditat i direcció, mentre l’altre ull aporta sobretot visió perifèrica. És el mateix ull que es fa servir instintivament per mirar per un forat, una càmera fotogràfica o un telescopi.
En tir, l’ull dominant és el que hauria d’alinear-se amb l’alça i el punt de mira. Si s’apunta amb l’ull equivocat —o es barregen tots dos sense saber-ho— l’alineació de mires resulta inconsistent, encara que la tècnica de gallet i respiració siguin correctes.
Com esbrinar quin és el teu
No cal cap instrumental. Un test senzill i fiable és el test del forat:
- Fes un forat petit (uns 2 cm) en un full de paper.
- Sostén el paper amb les dues mans, braços estesos, i mira a través del forat amb els dos ulls oberts cap a un objecte llunyà (un rètol, una finestra).
- Sense deixar de veure l’objecte, apropa lentament el paper cap a la teva cara.
- El paper acabarà «arrossegant-se» cap a un dels dos ulls: aquest és el teu ull dominant.
Altres mètodes ràpids: estendre un braç amb el dit índex apuntant a un punt fix i tancar alternativament cada ull —l’ull amb què el dit sembla no moure’s és el dominant— o simplement observar amb quin ull tendeixes a mirar per una càmera.
Quan l’ull dominant «no toca»: la visió creuada
Quan l’ull dominant és el contrari a la mà amb què es dispara —un dretà amb ull esquerre dominant, per exemple— es parla de visió creuada. Aquests tiradors parteixen d’un petit desavantatge inicial: la coordinació entre braç i ull sol ser més fina quan tots dos són del mateix costat del cos, perquè així ho afavoreix el processament del cervell.
Això no vol dir que sigui un problema irresoluble. De fet, és una de les causes més freqüents —i menys diagnosticades— d’una alineació de mires inconsistent en tiradors que, per la resta, tenen bona tècnica.
Es pot entrenar l’ull dominant?
Sí, amb constància. Els estudis sobre dominància ocular mostren que, mitjançant entrenament específic, és possible reforçar la implicació del «ull equivocat» i millorar la coordinació visual-motriu fins a un punt en què deixa de ser un handicap. Algunes solucions pràctiques habituals:
- Tancar parcialment o entelar lleugerament la lent de l’ull no dominant durant l’entrenament, per forçar el cervell a prioritzar l’ull correcte.
- Practicar exercicis d’apuntament en sec centrats exclusivament en la consistència de l’alineació de mires, no en el resultat del tret.
- En casos persistents, valorar amb un professional si val la pena adaptar la postura de tir (per exemple, disparar amb la mà del costat de l’ull dominant) enlloc de forçar l’ull.
Per què val la pena comprovar-ho
Un tirador que porta mesos amb una alineació de mires irregular sense saber per què hauria de descartar aquesta variable abans que qualsevol altra: el test del forat es fa en trenta segons i pot explicar allò que setmanes de treball de gallet o de respiració no havien resolt.
Font: ctobajoandarax.es, «La visión en el tiro y el ojo dominante» (document tècnic federatiu), en castellà. Enllaç: https://www.ctobajoandarax.es/pdf/Tecnica/LAVISIONENELTIROYELOJODOMINANTE.pdf
👉 Article complet al bloc del club: https://tirolimpictortosa.cat/el-tir-olimpic/
Deixa un comentari