Des de fora, un tirador de pistola olímpica sembla immòbil. Per dins, cada mil·límetre de la seva postura és el resultat d’ajustos precisos que sostenen el tret abans que aquest existeixi. Aquí repassem els tres fonaments: peus, braç i agafada.
La base: peus i cos
Els peus se separen aproximadament l’amplada de les espatlles, o una mica menys, orientats de manera natural cap als costats. A partir d’aquí, el cos compensa el pes del braç estès: s’inclina lleugerament enrere i la maluc del costat de tir es desplaça cap a la línia de tir, per repartir el pes entre les dues cames de manera equilibrada. No és una postura rígida, sinó una recerca constant d’equilibri.
El braç: per què ha d’anar completament estirat
El braç de tir s’estén del tot, per tres motius concrets: mantenir sempre la mateixa distància entre l’ull i les mires, convertir el conjunt múscul-os en una unitat compacta i més estable, i absorbir millor el retrocés de l’arma. S’ha de situar en la línia que uneix les dues espatlles, o lleugerament cap a l’esquerra (per a un tirador dretà). L’espatlla del braç que no dispara roman totalment passiva —sovint amb la mà a la butxaca— perquè no interfereixi en l’equilibri.
L’agafada: un triangle de pressió
Empunyar bé l’arma és, com diuen els entrenadors, «la meitat d’un tret amb èxit». La pressió es reparteix en tres punts que formen un triangle al voltant del centre de gravetat de l’arma: l’espai entre el polze i l’índex darrere el canó, la base de la mà al canell, i l’articulació mitjana del dit del mig. Els altres tres dits envolten l’empunyadura amb una pressió suau, constant i paral·lela al canó. L’índex, en canvi, ha de romandre completament lliure de contacte amb res que no sigui el gallet.
I el gallet: que el tret surti de sorpresa
Amb la postura i l’agafada resoltes, el disparador s’acciona amb lentitud i una pressió constant, de manera que el tret surti gairebé com una sorpresa per al mateix tirador. Si es pot preveure el moment exacte del tret, sol ser senyal que s’hi ha anticipat el moviment —i això és, precisament, el que es vol evitar.
Aquests fonaments són els mateixos independentment del calibre —Standard, Foc Central o 9mm—; el que canvia amb el calibre és, sobretot, la gestió del retrocés i la recuperació de la mira, no la postura de base.
Font: «Fundamentos de Tiro con Pistola Olímpica«, Club de Tiro Alba (castellà).
Deixa un comentari