A la línia de tir paralímpic, ningú guanya per tenir més força al braç. Guanya qui té més pols, més tècnica i més cap fred — exactament com en el tir olímpic convencional. Però abans que es dispari el primer tret d’una competició, cada tirador ja ha passat per un procés que decideix contra qui competirà: la classificació.
Un sistema pensat per igualar les oportunitats
El sistema de classificació del tir paralímpic el regeix el Comitè Paralímpic Internacional (IPC), a través del seu organisme específic, el World Shooting Para Sport. L’objectiu no és agrupar els tiradors per «tipus de discapacitat», sinó garantir que la victòria depengui únicament de l’habilitat esportiva: la tècnica, la forma física, la potència, la resistència, la capacitat tàctica i la concentració mental.
Les dues classes que ho organitzen tot: SH1 i SH2
Totes les proves de tir paralímpic es divideixen en dues grans classes funcionals:
- SH1: tiradors que poden subjectar i disparar l’arma — rifle o pistola — completament sense ajuda.
- SH2: tiradors que, per la seva discapacitat, no poden sostenir el rifle de manera independent i necessiten un suport mecànic amb molla regulable segons la seva força.
Aquí hi ha un detall que sorprèn molta gent del món de la pistola: la classe SH2 només existeix en rifle. En pistola, totes les proves són SH1, perquè el suport mecànic que fa possible la SH2 no és compatible amb la mecànica de tir amb pistola. Dit d’una altra manera: qui dispara amb pistola a nivell paralímpic ho fa sempre sostenint l’arma pel seu propi braç, igual que qualsevol tirador olímpic convencional.
Les quatre proves de pistola, modalitat per modalitat
Dins de la classe SH1, el programa de pistola es divideix en quatre proves:
- P1 — Pistola d’aire 10 m, categoria masculina, classe SH1.
- P2 — Pistola d’aire 10 m, categoria femenina, classe SH1.
- P3 — Pistola de calibre .22 a 25 m, categoria mixta, classe SH1 (precisió i tir ràpid).
- P4 — Pistola de calibre .22 a 50 m, categoria mixta, classe SH1.
L’equipament s’adapta, el reglament no es relaxa
Allò que canvia no és la dificultat tècnica, sinó com s’hi arriba. Els tiradors ambulants competeixen en taules de tir separades, mentre que els usuaris de cadira de rodes disposen de taules o cadires de tir integrades a la instal·lació. Els competidors que disparen asseguts solen portar armilles de tir escurçades, pensades per no interferir amb la cadira. Les normes tècniques generals s’adapten directament de les de l’ISSF —la mateixa federació que regula el tir olímpic convencional—, de manera que el nivell d’exigència en precisió, temps i disciplina és el mateix que a qualsevol línia de tir Standard, Foc Central o Tir Ràpid.
Per què això ens interessa, també, al club
El tir olímpic és, per naturalesa, un dels esports més accessibles que existeixen: la precisió no depèn de córrer, saltar o esprintar, sinó de pols, tècnica i cap fred — qualitats que no coneixen limitacions físiques. Si algun soci, familiar o persona propera al club té interès a conèixer les vies d’accés al tir paralímpic a Catalunya, val la pena preguntar-ho directament a l’entitat: la base tècnica —agafada, respiració, control del gallet— és exactament la mateixa que ja treballem cada setmana a la galeria.
Font: Eley, «Paralympic shooting sports: classifications explained» (eley.co.uk, en anglès) i The Bridge, «Explained: Understanding Para-Shooting Classifications» (thebridge.in, en anglès).
Enllaços: eley.co.uk i thebridge.in.
👉 Article complet al bloc del club: https://tirolimpictortosa.cat/el-tir-olimpic/
Deixa un comentari